Unitat 1
L’activitat econòmica
1. Necessitats humanes i béns económics
1.1. L’economia
1.2. Els béns economics
1.3. La producció de béns al llarg de la história
2. Els factors de producció i els sectors econòmics
2.1. Els factors de producció
2.2. Els sectors econòmics
3. Els agents econòmics i el mon laboral
3.1. Els agents econòmics
3.2. El món laboral
3.3. El problema de l’atur
3.4. El sector públic
4. Sistemes econòmics
4.1. L’economia de mercat
4.2. L’economia centralitzada
4.3. El sistema mixt
5. lndicadors ecenómics i socials
5.1. Els indicadors econòmics
5.2. Els indicadors socials
1.1 L’economia
L’economia és una ciència social que és una ciència que estudia com els éssers humans cooperen juntament a l’hora de produir i intercanviar béns i serveis.
1.2 Els béns economics
Les necessitats economiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden comprar o produir. La primera fase es diu producció, que consisteix en treballar per a poder recullir bens econòmics. La segona fase es la distribució que consisteix en repartir els bens economics als consumidors. Per últim punt es el de el consum que es quan el consumidor gasta els seus bens en comprar coses que el consumidor vulgue com menjar o altres…
1.3 La producció de béns al llarg de la história
Les seves activitats se centraven en la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits. Els estris que utilitzaven eren molt senzills.Fabricaven eines rudimentaries de pedra, d'os i de fusta. La gran bretanya va crear la industrialització que es va caracteritzar per l'ús a gran escala de noves fonts d'energia i de maquines que permetien un ritme de produccíó molt més elevat que en epoques anteriors.
2.1 Els factors de producció
Hi ha dos ti pus de recursos naturals: els renovables i els no renovables.La majoria de la població ocupada treballa pera emprese o per al sector públic, és a dir, treballa per compte d'altri. El capital és un factor de producció que esta constitui:t, basicament, pels immobles (fabriques, tallers ... ). El capital financier són els diners de que es disposa per adquirir el capital físic, que es utilitza per pagar els impostos i pagar el salari dels treballadors.
2.2. Els sectors econòmics
Sector primari: El sector primari inclou tot el treball que extreu bens del medi com: agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria.
 |
| Sector primari |
Sector secundari: El sector secundari consisteix en la transformació de les primeres matèries en productes manufacturats. La indústria, l’artesania, la producció d’energia i la construcció son cars exemples del sector secundari.
 |
| Sector secundari |
Sector terciari: El sector terciari es un sector que no es concentra en la producció de bens o altres si no es centren més en serveis públics. El comerç, el transport públic, finances, turisme, hosteleria, la sanitat i l’ensenyament son clars exemples del sector terciari.
 |
| Sector terciari |
3.1. Els agents econòmics
Són aquells que duen a terme les activitats econòmiques que consisteixen en la producció, la distribució i el consum. Hi ha tres tipus d'agents: les famílies, les empreses i l'Estat.
Les famílies: Són unitats econòmiques formada per una o més persones que consisteix en pagar bens economics o servei mitjançant el seu salari.
Les empreses: Són els agents de producció i distribució de béns i serveis. Poden ser privades o públiques.
El sector públic: hi ha empreses que depenen de l'Estat o d' organismes públics. Aquestes empreses generalment es dediquen a serveis basics o bé a sectors com I' energia i les co-
municacions.
3.2. El món laboral
La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada (població ocupada),La població no activa engloba tots aquells que no duen a terme un treball remunerat i que o bé no estan en condicions de fer-ho o bé no pretenen fer-ho en un moment determinat.
El mercat laboral es força rígid, és a dir, no crea nous llocs de treball de manera aclerada o il-limitada,
3.3. El problema de l’atur
L’atur es una imposibilitat de trobar feina, és un problema que afecta sobre tot als joves sense experiència laboral, les dones i les persones més grans de 45 anys. És molt difícil trobar feina sense formació acadèmica
3.4. El sector públic
Les funcions del sector públic tenen una gran importància en activitat económica. Presta serveis públics, sanitat, ensenyament, administració, neteja que, a més, generen molts llocs de treball. El sector públic estableix la normativa que regula la totalitat de l’activitat econòmica, tant la pública com la privada.
 |
| El sector públic |
4.1. L’economia de mercat
El sistema capitalista o l'economia de mercat és, amb variacions, el sistema més estés actualment. Característiques: Propietat privada dels mitjans de producció. L’estat té una intervenció nul·la o molt limitada en els afers econòmics. L' obtenció del maxim benefici és l' objectiu basic de tota activitat económica.
4.2. L’economia centralitzada
El model socialista va ser un sistema molt estés a partir del final de la Segona Guerra Mundial. Avui dia, però, aquest model està en crisi i molts países socialistes han fet la transició cap a una economia de mercat.
4.3. El sistema mixt
Malgrat que el sistema capitalista és el majoritari, aquest model canvia entre uns països. A la majoria de països capitalistes l'Estat té un important paper economic, garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat.
5.1. Els indicadors econòmics
Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur del' economía d'un país. Els més importants són:Producte interior brut (PIB), que correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un país. Producte nacional brut (PNB), que correspon al valor de béns i serveis produïts per un país. Índex de preus del consum (IPC). Amb aquest indicador es valoren els preus d'un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida.
 |
| Indicadors econòmics |
5.2. Els indicadors socials
Es tracta d'una serie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidencia directa sobre la població, i que reflecteixen situacions reals de riquesa o pobresa d'un país.
